RESSENYES HISTÒRIQUES

1913

M. Barnich

El 25 d’octubre de 1913, en ple Mercat de Tots Sants, obria als baixos del flamant edifici modernista de Can Costa, a l’actual número 13 de la plaça Major –llavors plaça de la Constitució–, la Dulceria Forn Sant Miquel. Casualment, aquell mateix dia també s’inaugurava, a la porta del costat, la Rellotgeria i Joieria Prat, avui també centenaris.

Finals dels anys XX

Emili Altimiras

A finals dels anys 20 Barnich traspassa la confiteria a Emili Altimiras, un comerciant de Ripoll aqui havia tocat la grossa. Ell i a la seva esposa que regenten el negoci uns 15 anys. Al no tenir descendència acaben traspassant el negoci.

1943

Rafael Codina i Ramona Pujols

Agafen el negoci en traspàs. Ella era filla del Forn del Carme. Durant un temps el matrimoni va compaginar els dos locals, però ben aviat van decidir deixar el forn de la rambla del Carme i centrar els esforços al de la Plaça. Es dóna la circumstància que el mateix any que el matrimoni Codina-Pujols agafa el negoci té el seu primer fill, en Jacint, a qui de ben petit ja li va toca d’aprendre l’ofici. Aquell obrador es convertirà, al capdavall, en l’escenari de tota la seva vida professional.

Anys 50

Primera reforma

A principis de la dècada dels 50 Codina Rafael Codina encarregar una reforma global de la botiga a l’arquitecte Josep M. Bassols on destaca el logotip del forn obra del pintor Joan Vilà Moncau, on hi figuren les quatre barres i les inicals RC de Rafael Codina.

2014

PaVic

Jacint Codina es jubila i traspassa el negocia a Pavicsa que torna a reforma el negoci. De fora la botiga es manté intacta, rètol inclòs. L’interior de la botiga es renova substancialment, per modernitzar-la. Això sí, es conserva, dins l’obrador, l’actual forn de llenya, renovat fa tot just tres anys.  Més enllà d’aspectes estètics, es mantenen els productes marca de la casa de l’etapa Codina: encasades, els tortells de crema cuita o la rebosteria, sense oblidar el característic pa de pessic –“segurament l’últim lloc on encara es fa amb la fórmula autèntica”, com deia Jacint Codina.