RESSENYES HISTÒRIQUES

1834

Sebastià Palou i Olivé

La referència més antiga de la creació de Can Baldiret correspon a un anunci publicat al setmanari La Ciutat d’Olot, núm. 117, que correspon a l’1 de setembre de 1935  on es fa constar la data de 1834 -1934. És a dir que en aquells moments el negoci tenia 101 anys d’existència.

El primer titular del negoci fou Sebastià Palou i Olivé, nascut el 1815 a Vilasacra i que exercia l’ofici de torner. En la matrícula industrial (contribució) de 1866-1867 Sebastià Palou consta con a “sillero”, un ofici que es manté en els anys posteriors, fins que en la matrícula de 1870-1871 es concreta ja molt més: “sillero con paja y madera basta”. Així doncs Palou passà de ser torner a cadiraire.

1882

Margarida Palou i Fàbrega i Agustí Quintana

Sebastià Palou mor el 16 de juny de 1882 i el negoci passa a mans de la seva filla Margarida Palou i Fàbrega, nascuda el 1844, la qual s’havia casat amb Agustí Quintana, que fabricava i venia cordes d’espart i de cànem. De fet però, en la matrícula de 1882-1883  es fa constar Agustí Quintana com a titular del negoci exercint d’espardenyer. Per tant havia deixat l’ofici de soguer. Fruit del matrimoni nasqué Lluís Quintana i Palou el 1875.

1883

Margarida Palou de Quintana

En la matrícula de 1883-1884, el negoci va a nom de Margarida Palou de Quintana, en qualitat d’espardenyera, la qual cosa evidencia que havia enviudat feia poc. Poc temps després contrau segones núpcies amb Josep Batllés i Noguera, nat el 1852 a Vic, espardenyer d’ofici. Fruit de matrimoni neix el 1885 Agustí Batllé i Palou.

1884

Josep Batllés i Noguera

En la matrícula de 1884-1885 Josep Batllés figura com a titular del negoci.  Estigué al front de la botiga fins a la matrícula de 1892-1893.

1894

 Margarida Palou de Batllés

A partir d’aquest moment s’hi fa consta com a cap de l’establiment Margarida Palou de Batllés, la seva vídua, que es mantindrà com a titular del negoci fins el 1899, any de la seva defunció.

1899

Lluís Quintana i Palou

Margarida deixa com a hereu universal el seu fill Lluís Quintana i Palou, que fa prosperar molt el negoci. Lluís Quintana es casa amb Rita Serrat i Sala, que mor el 1913, a l’edat de 35 anys. D’aquest matrimoni nasqué el 1901, Enric Quintana Serrat, alumne destacat de l’Escola de Belles Arts d’Olot, que va morir el 1927 amb 26 anys. Poc temps després d’haver quedat vidu, Lluís Quintana es casa amb Magdalena Coll i Cros, amb qui té dos fills Agustí, nat el 1914 i Lluís, nascut el 1918. 

Sota la direcció de Lluís Quintana i Palou , Can Baldiret anà a més de manera progressiva. Regí la casa durant quaranta anys. A part la botiga era també una petita fàbrica d’espardenyes, endegada possiblement per la seva mare de manera modesta, però que va anar prosperant amb el pas dels anys. El 2 de març de 1922, Lluís Quintana compra a Dolors Calm i Calm l’immoble que quedava darrera matex de Cal Baldiret, és a dir, la casa núm. 3 del carrer  de la Claveguera (actualment carrer  Serra i Ginesta). El 1934, coincidint amb el centenari d’existència de Can Baldiret, Lluís Quintana decideix posar l’establiment al dia, donant-li l’estructura i aspecte que amb pocs canvis, ha arribat fins als nostres dies, fent-hi constar la data centenària de 1834 com recull una nota del número 858, de 13 d’abril d’aquell any del setmanari local La Tradició Catalana. La notícia parla de “façanes de les seves botigues”, la qual cosa vol dir que es connectava la del carrer Ferrarons amb la del carrer Serra i Ginesta, la primera dedicada a la venda directa i l’altra destinada, principalment, a tenir-hi l’obrador on es confeccionaven les espardenyes, amb l’imprescindible espai d’emmagatzematge de matèries primeres i de capces amb el calçat acabat.

Quan esclatà la Guerra Civil, pel juliol de 1936, Can Baldiret va continuar tenint la botiga oberta, malgrat la manca de matèries necessàries per a mantenir la producció.

1939

El 18 de juliol de 1939, Lluís Quintana i Palou va morir i llavors es posà al front del negoci Magdalena Coll, la seva vídua i Can Baldiret funcionà sota la denominació ofial de “Viuda de Luis Quintana”, però de fet el qui exercia d’amo era el fill gran Agustí Quintana, a qui el seu pare havia designat hereu en el seu testament. Agustí Quintana es va casar el 22 de novembre d’aquell mateix any 1939 amb la Maria Reixach Pagès. Tingueren dues filles, la Magdalena, nascuda el 1940 i l’Assumpció, nascuda el 1942. El 28 de desembre de 1943 Agustí Quintana va comprar l’edifici núm. 6 del carrer Ferrarons.

1978

Maria Reixach Pagès

Agustí Quintana va morir el maig de 1978 i d’acord amb les seves voluntats testamentàries el negoci passà a la seva vídua, Maria Reixach. Les seves dues filles ja de ven petites es van anar introduint en els quefers de la botiga i en la fabricació d’espardenyes. Poc temps després de la mort del seu espòs, Maria Reixach tancà l’obrador, ja en gran desús per l’evolució del calçat. També es va reformar l’entrada i els aparadors de la botiga que donen al carrer Serra i Ginesta, d’on va desaparèixer, en els anys setanta, el rètol que recordava l’antiguitat de la casa (1834). Quan Maria Reixach anà deixant la botiga, la substituïren les seves dues filles, Magdalena i Assumpció Quintana.

Bibliografia

Murla, Josep. Can Baldiret 175 anys d'un comerç olotí (1834-2009). Edita: Família quintana Reicah