Calçats Baldiret

Serra i Ginesta 3 | OLOT | 17800 | Tel. 972.26.05.90
Activitat: Calçat
Catalogació: Establiment històric i amb valor patrimonial
Estat: Obert

RESSENYES HISTÒRIQUES

1834

Sebastià Palou i Olivé

La referència més antiga de la creació de Can Baldiret correspon a un anunci publicat al setmanari La Ciutat d’Olot, núm. 117, que correspon a l’1 de setembre de 1935  on es fa constar la data de 1834 -1934. És a dir que en aquells moments el negoci tenia 101 anys d’existència.

El primer titular del negoci fou Sebastià Palou i Olivé, nascut el 1815 a Vilasacra i que exercia l’ofici de torner. En la matrícula industrial (contribució) de 1866-1867 Sebastià Palou consta con a “sillero”, un ofici que es manté en els anys posteriors, fins que en la matrícula de 1870-1871 es concreta ja molt més: “sillero con paja y madera basta”. Així doncs Palou passà de ser torner a cadiraire.

1882

Margarida Palou i Fàbrega i Agustí Quintana

Sebastià Palou mor el 16 de juny de 1882 i el negoci passa a mans de la seva filla Margarida Palou i Fàbrega, nascuda el 1844, la qual s’havia casat amb Agustí Quintana, que fabricava i venia cordes d’espart i de cànem. De fet però, en la matrícula de 1882-1883  es fa constar Agustí Quintana com a titular del negoci exercint d’espardenyer. Per tant havia deixat l’ofici de soguer. Fruit del matrimoni nasqué Lluís Quintana i Palou el 1875.

1883

Margarida Palou de Quintana


En la matrícula de 1883-1884, el negoci va a nom de Margarida Palou de Quintana, en qualitat d’espardenyera, la qual cosa evidencia que havia enviudat feia poc. Poc temps després contrau segones núpcies amb Josep Batllés i Noguera, nat el 1852 a Vic, espardenyer d’ofici. Fruit de matrimoni neix el 1885 Agustí Batllé i Palou.

1884

Josep Batllés i Noguera

En la matrícula de 1884-1885 Josep Batllés figura com a titular del negoci.  Estigué al front de la botiga fins a la matrícula de 1892-1893.

1894

 Margarida Palou de Batllés

A partir d’aquest moment s’hi fa consta com a cap de l’establiment Margarida Palou de Batllés, la seva vídua, que es mantindrà com a titular del negoci fins el 1899, any de la seva defunció.

1899

Lluís Quintana i Palou

Margarida deixa com a hereu universal el seu fill Lluís Quintana i Palou, que fa prosperar molt el negoci. Lluís Quintana es casa amb Rita Serrat i Sala, que mor el 1913, a l’edat de 35 anys. D’aquest matrimoni nasqué el 1901, Enric Quintana Serrat, alumne destacat de l’Escola de Belles Arts d’Olot, que va morir el 1927 amb 26 anys. Poc temps després d’haver quedat vidu, Lluís Quintana es casa amb Magdalena Coll i Cros, amb qui té dos fills Agustí, nat el 1914 i Lluís, nascut el 1918. 


Sota la direcció de Lluís Quintana i Palou , Can Baldiret anà a més de manera progressiva. Regí la casa durant quaranta anys. A part la botiga era també una petita fàbrica d’espardenyes, endegada possiblement per la seva mare de manera modesta, però que va anar prosperant amb el pas dels anys. El 2 de març de 1922, Lluís Quintana compra a Dolors Calm i Calm l’immoble que quedava darrera matex de Cal Baldiret, és a dir, la casa núm. 3 del carrer  de la Claveguera (actualment carrer  Serra i Ginesta). El 1934, coincidint amb el centenari d’existència de Can Baldiret, Lluís Quintana decideix posar l’establiment al dia, donant-li l’estructura i aspecte que amb pocs canvis, ha arribat fins als nostres dies, fent-hi constar la data centenària de 1834 com recull una nota del número 858, de 13 d’abril d’aquell any del setmanari local La Tradició Catalana. La notícia parla de “façanes de les seves botigues”, la qual cosa vol dir que es connectava la del carrer Ferrarons amb la del carrer Serra i Ginesta, la primera dedicada a la venda directa i l’altra destinada, principalment, a tenir-hi l’obrador on es confeccionaven les espardenyes, amb l’imprescindible espai d’emmagatzematge de matèries primeres i de capces amb el calçat acabat.

Quan esclatà la Guerra Civil, pel juliol de 1936, Can Baldiret va continuar tenint la botiga oberta, malgrat la manca de matèries necessàries per a mantenir la producció.

1939

Agustí Quintana Coll 

El 18 de juliol de 1939, Lluís Quintana i Palou va morir i llavors es posà al front del negoci Magdalena Coll, la seva vídua i Can Baldiret funcionà sota la denominació ofial de “Viuda de Luis Quintana”, però de fet el qui exercia d’amo era el fill gran Agustí Quintana, a qui el seu pare havia designat hereu en el seu testament. Agustí Quintana es va casar el 22 de novembre d’aquell mateix any 1939 amb la Maria Reixach Pagès. Tingueren dues filles, la Magdalena, nascuda el 1940 i l’Assumpció, nascuda el 1942. El 28 de desembre de 1943 Agustí Quintana va comprar l’edifici núm. 6 del carrer Ferrarons.

1978

Maria Reixach Pagès

Agustí Quintana va morir el maig de 1978 i d’acord amb les seves voluntats testamentàries el negoci passà a la seva vídua, Maria Reixach. Les seves dues filles ja de ven petites es van anar introduint en els quefers de la botiga i en la fabricació d’espardenyes. Poc temps després de la mort del seu espòs, Maria Reixach tancà l’obrador, ja en gran desús per l’evolució del calçat. També es va reformar l’entrada i els aparadors de la botiga que donen al carrer Serra i Ginesta, d’on va desaparèixer, en els anys setanta, el rètol que recordava l’antiguitat de la casa (1834). Quan Maria Reixach anà deixant la botiga, la substituïren les seves dues filles, Magdalena i Assumpció Quintana al capdavant de la botiga. Maria Reixach mor el 6 de febrer de 2014 i la titular del negoci passa a la seva néta Assumpció Estartús Quintana.

L’any 2017 es realitza una actualització de la zona que dona al carrer Serra i Ginesta. Es reforma el vestíbul eliminant l’estructura de portes de fusta i vidre translúcid que configurava l’aparador central, per donar pas a un gran vidre fixe darrera del qual hi trobem l’expositor. Aquest fet permet més entrada de llum i fa visible tota la botiga fins el fons.

L’any 2020, després del confinament ocasionat per la pandèmia del coronavirus, Magdalena Quintana decideix jubilar-se i la seva germana Assumpció queda al capdavant de la botiga juntament amb la seva filla Assumpció Estartús Quintana. Aquest any també es realitza una última intervenció a la botiga impulsada per Jordi Rubio Estartús, el fill de la titular del negoci. Es refà el fals sostre de l’establiment i es modernitza la il.luminació, que antigament era de llum fluorescent. També s’il.luminen els interiors dels armaris, ara folrats amb fusta. Per últim es posa un nou rètol a la façana del carrer Serra i Ginesta.

El mateix any 2020 Jordi Rubio contrau matrimoni amb Judith Birba Fortuny, que juntament amb l’àvia d’en Jordi, l’Assumpció Quintana treballen el dia a dia de la botiga.


ELEMENTS D'INTERÈS. DESCRIPCIÓ

L’establiment ocupa els baixos de dos edificis entre mitgeres situats als carrers Farrerons números 4 i 6 i Serra Ginesta número 3 amb accés al públic pels dos carrers, la qual cosa vol dir que els espais estan connectats. Inicialment la porta del carrer Ferrarons donava accés a la zona dedicada a la venda directa i la del Carrer Serra i Ginesta a l’obrador.

La façana que dóna al carrer Farrerons és fruit de la reforma impulsada per Lluís Quintana el 1934 coincidint amb el centenari de l’establiment. Es tracta d’un moble de fusta pintat de color marró que ocupa la totalitat de la  façana de la planta baixa dels números 4 i 6 del carrer.  

S’estructura en quatre seccions separades per pilastres de fusta que sustenten un calaix superior amb els cantells motllurats que emmarca un plafó amb fons negre amb la inscripció “CASA BALDIRET ALPARGATERIA FUNDADA EL AÑO 1834” i a on en un extrem hi figura emmarcat el número 6 i en l’altre el número 4. Sota d’aquest calaix es disposa una faixa ornamental entre els pilars en forma de sanefa amb motius ovalats realitzada amb vidre translúcid i fusta.

El moble de fusta incorpora 4 grans aparadors, una vitrina i 3 portes, si bé la porta d’accés correspon a la del número 6,  la qual queda més reculada en un petit vestíbul. Les dues restants es mantenen alineades al mateix pla de façana i estan tancades al públic.

La façana que dóna al carrer Serra i Ginesta número 3 tenia la mateixa estètica que la del carrer Farrerons , però a finals de la dècada dels setanta és va es va reformar i va desaparèixer el rètol que recordava l’antiguitat de la casa (1834). També es va modificar l’entrada i els aparadors de la botiga creant un vestíbul amb un aplacat de granit a les parets, on al fons hi havia la porta d’accés a l’habitatge a la banda esquerra, un gran aparador al centre i per la porta d’accés a la botiga a la banda dreta. La paret de la dreta del vestíbul l’ocupava un gran aparador de fusta. La façana igual que l’interior estava revestida d’un aplacat de granit on a la part superior hi posava CASA BALDIRET amb unes lletres d’estil pop art. Un pilar també aplacat situat al bell mig de la façana separava l’accés al vestíbul en dues entrades.

L’any 2017 es torna a realitzar una actualització d’aquesta zona. Es reforma el vestíbul eliminant l’estructura de portes de fusta i vidre translúcid que configurava l’aparador central, per donar pas a un gran vidre fixe darrera del qual hi trobem l’expositor. Aquest fet a banda de permetre més entrada de llum, fa visible tota la botiga fins el fons. També es pinta de color negre l’aplacat de granit de la façana.

L’any 2020 es realitza una última intervenció a la botiga. Es refà el fals sostre de l’establiment i es modernitza la il·luminació, que antigament era de llum fluorescent. També s’il·luminen els interiors dels armaris, ara folrats amb fusta. Per últim es posa un nou rètol a la façana del carrer Serra i Ginesta.

A l’interior, la botiga es manté bàsicament com el 1934, sense gaires canvis. La seva disposició allargada, justificada per la connexió d’un carrer amb l’altre, fa que el mobiliari expositor original tingui molta presència en la decoració. En un dels llargs panys de paret s’afileren armaris vidrats, amb prestatgeries i calaixos, amb un tram cobert només per prestatgeries. En l’altre pany de paret hi ha també prestatgeries i els bancs destinats als clients, perquè es puguin provar el calçat de manera còmode. Tres taulells robustos, amb un desgast que evidencia el seu ús al llarg dels anys, acaba de completar el mobiliari de l’establiment. També cal fer esment al paviment hidràulic de la botiga que es conserva en bon estat.  


BIBLIOGRAFIA. FONTS DOCUMENTALS

Murla, Josep. Can Baldiret 175 anys d'un comerç olotí (1834-2009). Edita: Família quintana Reicah