Forn de pa fundat el 1948 per l'industrial mataroní Mariano Galup, situat a la Plaça de Cuba, 18. Malgrat no constar l'autoria, és probable que el projecte de "La Espiga de Oro" sigui atribuïble a l'arquitecte Lluís Gallifa Grenzner.

S'entrava a l'establiment a través d'unes ventalles de vidre de dues fulloles, i a costat i costat hi lluïen uns grans aparadors bombejats amb la part inferior de fusta, i amb una porteta per accedir-hi i poder canviar el gènere que s'hi exposava. Al capdamunt de l'entrada hi havia el rètol de l'establiment i, sota el balcó, el tendal. A l'interior, a mà dreta hi havia el taulell de fusta, amb el sobre de marbre. Al darrere, les prestatgeries per tenir-hi el pa i a sobre la cisalla per tallar la "torna". Al fons, un gran mirall amb la part inferior de fusta donava profunditat a la botiga, i una petita lleixa de marbre era utilitzada com a prestatgeria. Més endins hi havia la taula d'amassar i, a l'eixida, el forn de forma arrodonida per coure el pa.

El 1955 es va deixar de coure el pa al forn de llenya i es va crear l'empresa Panaderías Reunidas de Mataró, que tenia els locals al carrer de Balmes. Allà s'hi fabricava el pa que després es distribuïa a tots els forns de Mataró.

Després del tancament del forn, el local ha acollit diferents usos comercials. Des de 2023 el local reobria un altre cop com a forn de pa, amb el nom de Forn Noé.