Emblemàtic establiment gironí fundat el 1935 que resisteix a l'envestida de les franquícies i grans superfícies degut al bon servei i al coneixement del sector. La Moda és molt més que una botiga, és un punt de trobada on la gent a banda de comprar pot socialitzar com es feia anys enrera.

RESSENYES HISTÒRIQUES

Miquel Sureda i Costa originari de Montgó, l’Escala s’intal.la a Girona i el 1935 funda la merceria La Moda en un local on abans hi havia una botiga de llums. En imatges de l’època es pot veure la façana amb retolacions dels productes que venien: MITGES, PARAIGUES, GUANTS, CARTERES, PERFUMERIA i FIGURINS. 

El 1983 la seva filla SÍlvia Sureda i Maurici agafa les regnes de la merceria si bé el seu pare continua anant a la botiga fins a la seva mort el 2006. L'any 2000 la Sílvia reforma l’establiment tal com llueix actualment. Posteriorment les filles de la Sílvia, la tercera generació, s'incorporen al negoci. Anaïs Borràs Sureda ho fa el 2012 i la seva germana Noemí el 2016.

ELEMENTS D'INTERÈS. DESCRIPCIÓ

L’establiment ocupa els baixos de la Casa Claramunt, un edifici entre mitgeres situat al número 13 de la plaça del Vi, anomenada antigament de "La Constitución".

Disposa d’elements tangibles d’interès patrimonial tant a l’exterior com a l’interior, en menor mesura.

 

La façana actual conserva l’estructura de la del 1935 llevat l'eliminació dels dos porticons plegables que servien de tancament de la botiga, els quals un cop recollits a banda i banda, acabaven de configurar el moble de la façana amb unes formes corbes i amb retolacions dels productes que venien: MITGES, PARAIGUES, GUANTS, CARTERES, PERFUMERIA i FIGURINS. 

Exteriorment es tracta d’un moble de fusta de color verd fosc muntat damunt d’un sòcol del mateix material i pintat d’un to més clar. S’estructura com un pòrtic on en els extrems del moble hi trobem uns muntants formats per una vitrina d’una sola fulla batent amb obertura cap a l’exterior i damunt seu un marc motllurat amb un vidre translúcid amb rombes. Sobre aquests muntants descansa un calaix superior amb cantells motllurats de fusta que emmarca un plafó amb la inscripció “LA MODA” amb lletra lligada de color blanc i realitzada amb ferro. La zona central del pòrtic l’ocupa una petita zona de vestíbul amb una porta vidriera d’accés a la botiga al fons, decorada amb un marc de fusta motllurat i una vitrina a la paret esquerra del mateix estil. A la dreta de la porta hi ha un gran aparador de vidre seguint la mateixa estètica. Remata la part superior d’aquesta zona central un plafó motllurat de fusta que amaga la persiana de tancament.

 

A l’interior, la botiga ha sofert vàries transformacions i actualment manté només una part de les prestatgeries originals a la paret esquerra, a tocar de la porta d’accés. Inicialment

la sala de vendes era sensiblement més petita, amb un mostrador de fusta a l'esquerra i les parets laterals amb prestatgeries pel gènere i armaris baixos de fusta. Al fons tenia un envà de fusta amb dues finestres laterals que servien d'expositors per als paraigües i on al centre destacava una treballada porta vidriera de doble fulla que donava accés a una segona sala de la botiga. El paviment hidràulic del terra i unes motllures del sostre acabaven de completar la decoració. Tampoc cal oblidar les cadires, molt habituals en els comerços d'aquella època. Durant la dècada dels quaranta desapareix l'envà del mig amb la vidriera i s'engrandeix la botiga.

L'any 2000 la Sílvia Suerda reforma la botiga tal com llueix actualment. Substitueix els mostradors i part de les prestatgeries per d'altres més actuals, canvia el paviment i també amplia la part dreta de la botiga incorporant la zona d'accés a la vivenda, inutilitzant així  la porta que es veu des del carrer.