RESSENYES HISTÒRIQUES
A l’Anuario del
comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración de 1887
trobem documentat un forn de pa en aquest emplaçament a nom de Jaume Padrosa.
El 1913 Padrosa apareix també en una notícia del Diari de Girona d’avisos i
notícies del 2 de febrer de 1913.
L’any 1937 el forn anava a
nom de Joan Oriell, tal com figura a la publicació Gerona C.N.T. en una
nota de la Conselleria Municipal de Proveïments que detallava els punt de recollida
de la tarja de racionament de sabó durant la guerra civil. En una altra
publicació de nom El Pirineo de 1939 apareix Jaume Oriell com a flequer.
Possiblement eren família.
Durant la guerra civil els soldats
republicans que fugien cap a l'exili van cremar la fleca sencera, deixant-la
totalment destruïda. A finals de l'any 1939, els propietaris van encarregar als
germans Busquets la reconstrucció de la fleca que reobriria el 1941. Des de
llavors, la botiga es manté pràcticament intacta.
En el diari Los Sitios
de 27 de juny de 1943 apareixen Joan i Jaume com a flequers de l’establiment situat
al carrer Santa Clara. El 1968 troben una referència en el mateix diari sobre
les fleques obertes el 18 d’agost, constant com a titular del forn situat al
carrer Santa Clara número, 12 el senyor Joan Oriell Boher, el qual regentarà el
negoci fins a la seva mort el 13 de febrer 1974.
Posteriorment el negoci l’adquireix
la família Bellsolà que el tindrà fins l’any 2015, quan passa a les mans de Dani
Cuadrat Pèlach, el fill del propietari de l’edifici.
El dia 1 de novembre de 2017 la Mariadelmont
Viñolas i en Xevi Ruiz agafen les regnes
del negoci recuperant el nom antic i respectant la decoració original.
(*) El 1928 Jaume Oriell tenia un forn de pa al carrer Argenteria. Es desconeix a quin any es va traslladar al nou emplaçament.
ELEMENTS D'INTERÈS. DESCRIPCIÓ
La fleca està situada a la
cantonada del Pont de Pedra amb el carrer Santa Clara, amb accés pels dos llocs.
Ocupa una part de la planta baixa i del primer pis (altell) d’un edifici compost
de planta baixa més tres plantes. L’altre part l’ocupa la Casa Boué, un altre
establiment històric de la ciutat. Ambdós establiments tenen l’accés principal al
Pont de Pedra. Les dues façanes laterals del bloc limiten amb el carrer Santa Clara
i amb el riu Onyar.
Disposa d’elements tangibles
d’interès patrimonial tant a l’exterior com a l’interior.
La botiga actual avui és fruit
de la reforma realitzada per Jaume Oriell el 1940. Es conserva material
fotogràfic de finals del segle XlX on es pot veure que tant la fleca com la
Casa Boué tenien grans similituds estètiques en la configuració dels accessos;
és a dir, unes fusteries amb una porta vidriera central amb dos laterals, també
de vidriera, amb uns porticons plegables de tancament. Durant la guerra civil
els soldats republicans que fugien cap a l'exili van cremar la fleca sencera,
deixant-la totalment destruïda. A finals de l'any 1939, els propietaris van
encarregar a Josep Maria Busquets la reconstrucció de la fleca. Busquets havia format
part de l'equip de col·laboradors de Rafael Masó i quan aquest va morir,
continuà treballant sobretot en feines d'interiorisme i decoració.
Exteriorment, les obertures dels
dos accessos tenien inicialment la mateixa configuració on s'integrava en un sol
forat l'altell i la botiga. El conjunt es dividia en tres parts. La part baixa composta
per una porta vidriera de fusta a la banda dreta i a la esquerra, un aparador
muntat sobre un sòcol revestit amb ceràmica vidriada de Quart. A la façana del
carrer santa Clara es reproduïa el mateix esquema, però amb la porta a l’esquerra
i l’aparador a la dreta. Val a dir però que aquesta disposició original ja no
es conserva a la façana que dóna al Pont de Pedra, la qual ha estat substituïda
per una porta vidriera de fusta de tres
fulles abatible per donar més amplitud a l’entrada.
A sobre la porta i l’aparador
hi trobem un segon nivell - ja en la zona de l’altell- format per dues finestres vidrieres amb sis
marcs motllurats cadascuna que serveix de fons a un original rètol on posa amb
lletres de forja ORIELL. S'utilitzen també com a element decoratiu simbòlic
dues espigues de blat que centren la composició de les lletres. Val a dir que
el treball de forja és obra del serraller Nonici Cadenas, també col.laborador
de Masó.
Per últim trobem a la part superior del conjunt unes persianes de fusta de color marró.
L’interior de la botiga s’ha mantingut sense alteracions respecte a la seva concepció primitiva. Destaca el revestiment amb ceràmica de Quart de sota al taulell i en trams de paret, obra de Ceràmiques Marcó de Quart, l’obrador que més representa l’obra dels dos màxims exponents del noucentisme gironí: Fidel Aguilar i Rafael Masó. Altres elements remarcables són els àngels de Rafael Masó a banda i banda de la porta de l'obrador, una reproducció d'un relleu del Bon Pastor, una còpia extreta d'un dels sarcòfags que es troben al presbiteri de l'església de Sant Feliu de Girona. També resulten d'interès el paviment i la integració de les lleixes en el context.
BIBLIOGRAFIA. FONTS DOCUMENTALS
Castells Llavanera, Ramon.
Biblioteca Nacional de España. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración (anys 1887 i 1911)
