RESSENYES HISTÒRIQUES

La farmàcia va obrir les portes al públic el dia 20 de maig de 1908. La premsa de l’època anunciava la seva inauguració amb extensos articles on es detallava minuciosament tota la seva decoració i els industrials que hi varen participar, tots ells dirigits per l’arquitecte Rafael Masó Valentí, que va projectar la reforma d'aquest local l'any 1907 per encàrrec del seu germà, el farmacèutic Joan Masó. El diari La Lucha deia en l’edició d’aquell dia: “Esta mañana ha quedado abierta al público, la farmàcia que los Sres don Juan Masó y don Luis de Puig han establecido en la calle de la Plateria, en esta Ciudad”. En termes semblant es pronunciava un dia més tard el Diario de Gerona, de avisos y noticias  que qualificava la farmàcia com “la major obra artística de edificación moderna con que hoy cuenta nuestra Ciudad”.

Entre els dies 10 i 13 de desembre de 1914 la farmàcia es traspassa al farmacèutic Manuel Almeda. Sabem que és així degut a que el dia 10 de desembre surt anunciada al Diario de Gerona, de avisos y noticias  com a “Farmacia de Juan Masó” i el dia 13 en el mateix diari apareix com a “Farmacia Almeda”.

L’any 1935 Emili Saguer adquireix la farmàcia. El Diari de Girona d’avisos i notícies es fa ressó de la notícia en l’edició del 17 de juliol de 1935. “Han estat oberts al públic la Farmàcia i Laboratori de Emili Saguer i Canal, carrer de l’Argenteria, número 29, de Girona. A l’obrir tal oficina, el titular de la mateixa abans de tot saluda els seus companys i després el públic en general. Els industrials que han treballat en la mateixa ho han fet amb tota mestria, sota la direcció del jove Arquitecte senyor Josep Claret”. Claret va reformar la façana de la farmàcia amb una estètica d’influències racionalistes.

El 1984 la farmàcia passa al seu fill Lluís Saguer Noguera, actual titular, que té cura dels elements patrimonials existents de l’interior.

ELEMENTS D'INTERÈS 

L’establiment ocupa els baixos d’un edifici entre mitgeres situat actualment al número 29 del carrer Argenteria.

La farmàcia d’estètica modernista fou projectada per l’arquitecte Rafael Masó Valentí per encàrrec del seu germà, el farmacèutic Joan Masó. El vincle familiar va permetre una gran llibertat que es va veure traduïda en la creació d'una obra d'art total que tenia en compte cada detall.

Disposa d’elements tangibles d’interès patrimonial tant a l’exterior com a l’interior.

La façana original fou reformada completament l’any 1935, però la crònica publicada al Diario de Gerona de avisos y noticias del 21 de maig de 1908, un dia després de ser inaugurada, en fa una detallada descripció. “La fachada de la Farmacia es de una originalidad singular. Sobre un zócalo de cerámica (terriça fumada) protegido en su base por un enrejado de Hierro forjado, se levanta el frontis, de azulejo azul gris encuadrado por un friso también de cerámica, con una guirnalda de malva decorada. En la parte superior de la fachada, á la derecha se destaca el sello de la casa, y á la izquierda, sostenidas con severo soporte de hierro, hay tres ánforas con rosales naturales, en las que se lee Mals y remeys son en la térra. El rótulo, que cae dentro del arco de la puerta, es una bella vidriera de color encuadrada en artístico marco de hierro forjado con unas guirnaldas de malvas del mismo metal. Las puertas plegadas ocultamente son rejas de tegido metálico, que permiten ver el interior del local después de cerradas”.

El 1935 sota la direcció del jove arquitecte Josep Claret Rubira es realitza una reforma de la façana de la farmàcia amb una estètica d’influències racionalistes que encara es manté.

Es tracta d’una estructura decorativa de marbre d’un to marronós aplacada a la façana formant un gran portal amb llinda recta amb la paraula FARMACIA, realitzada amb lletres sobreposades amb la tipografia futura és un clar element identificador de l'estètica dels anys 30 . Conforma una zona de vestíbul amb la porta vidriera original al centre flanquejada per dos aparadors laterals amb vidre corb muntats sobre un sòcol de marbre negre fins a mitja alçada, deixant entreveure la part superior de l’antiga estructura de fusta que formava part de la portalada original amb peces de vidre bisellat i amb dos vidres catedrals de color groc emmarcats a cada extrem.

Pel que fa a l'interior, és on millor podem apreciar el gaudinisme de joventut de Masó. A la sala de vendes podem diferenciar dues zones separades per un arc escarser de pedra buixardada sustentat per dues mènsules també de pedra decorades amb motius florals de forja. En aquest primer àmbit destaca el revestiment de parets i sostre decorats amb ceràmica blanca de La Bisbal. A les dues parets laterals hi ha trobem un moble de prestatgeries de ferro forjat per a la col.locació de pots de medicaments, també dissenyats per Masó. El conjunt -realitzat amb forja i rematat amb ceràmica blanca a la part superior- està format per dos mòduls grans als extrems i un de més estret i menys llarg al mig, sota del qual hi ha un petit banc de fusta i forja fixat a la paret. La mateixa tipologia de banc envolta la paret de darrera la porta d’accés. Un altre element remarcable és làmpada del sostre, feta amb trencadís i amb elements de forja, de la qual inicialment penjava un globus de vidre blau molt treballat que ja no es conserva.

En el segon àmbit, un taulell de marbre gris amb barana perimetral de forja muntat sobre una treballada estructura també de ferro forjat separa la part destinada al públic de la reservada al farmacèutic. Més enrere hi ha dues taules de treball que conserven el protectors perimetrals realitzats amb marc de forja i vidre catedral de color groc amb el seu llum de peu. Aquestes taules estan amb  enllaçades amb dos armaris de fusta amb caixos a la part baixa i prestatgeries a la part superior. Un altre d'aquests mobles, de dos cossos el trobem al fons. Sobre aquest darrer hi havia inicialment un retaule amb les imatges de Sant Cosme i Sant Damià, del qual avui només se'n veu un esbós.

Per dur a terme la creació del mobiliari va comptar amb la col·laboració de nombrosos artesans entre els quals destaquen el serraller Nonici Cadenas, el ceramista Joan Corominas i l’ebanista Felip Vilaró.