RESSENYES HISTÒRIQUES
Si bé fons orals parlen de l’existència
d’un establiment de queviures en aquests emplaçament l’any 1860, la primera referència
documental trobada fins aquest moment data del 26 d’actubre de 1890, on el Diario
de Gerona, de avisos y noticias anuncia “la próxima apertura de la sucursal
que la acreditada fàbrica de D. Evaristo Juncosa abrirá el dia 29 del corriente
en la tienda número 13 de la Plaza de la Constitución de esta Ciudad de la que
nos ocuparemos mas detenidamente en nuestro próximo número”.
En la mateixa publicació hi troben el 4 d’agost de 1895 una altra notícia rellevant referent a la pròxima obertura del Gran Colmado de Pedro Gelabert. “Gerona está próxima á contar con un nuevo establecimiento que llenará por completo las más refinadas exigencias del público. Nos referimos al colmado que contiguo á la antigua «Sucursal Juncosa» está en la plaza de la Constitución cuyo establecimiento ha sido notablement restaurado con muy buen gusto, abrirá dentro de breves días don Pedro Gelabert. A la amabilidad del señor Gelabert, debemos ciertos pormenores que nos permiten asegurar á nuestros lectores que el nuevo establecimiento estará á la altura de los mejores surtidos de Barcelona, de lo que es una garantía el gusto y carácter del dueño al que deseamos toda clase de prosperidades en el nuevo negocio”.
El local reformat amb l’estètica modernista que ha perdurat fins a dia d’avui, obria finalment les portes al públic el dia 15 d’agost de 1895. Ho feia amb un gran anunci a la primera pàgina del Diario de Gerona, de avisos y noticias: “GRAN COLMADO DE PEDRO GELABERT. Ciudadanos, 4. Contiguo a la Sucursal de Evaristo Juncosa. Única en esta capital. Constitución, 13. Gerona”.
El colmado es convertí
ràpidament amb una de les botigues de més notorietat de la ciutat com ho
demostren nombrosos anuncis publicitaris que Pere Gelabert posava a diferents
publicacions de l´època com el Diario de Gerona, de avisos y noticies, La Lucha o el setmanari El Gironés. Anuncis
de productes d’alimentació i begudes que agafaven especial rellevància durant la campanya de Nadal on els protagonistes eren
els torrons, les paneres nadalenques, els vins, els xampanys, els licors i tota mena d’aviram
(galls dindi, capons..). L’establiment també anunciava que servia comandes a l’estranger.
Durant l’època de quaresma el bacallà
era el producte més anunciat. La xocolata Juncosa era un altre dels producte
recurrents de la publicitat del Colmado Gelabert juntament amb el cafè, que torraven
ells mateixos.
L’any 1970 Enric Moriscot agafa el negoci, que passa a dir-se Colmado Moriscot. De fet la rotolació del nom a la façana és pràcticament l’única modificació que realitza al local juntament amb els mostradors frigorífics; la resta es manté com abans. Actualment el negoci el regenta el seu fill Quim, qui com el seu pare ha preservat l’encant original de la botiga.
ELEMENTS D'INTERÈS. DESCRIPCIÓ
L’establiment ocupa els baixos de
la Casa Caramany, un edifici entre mitgeres situat actualment al número 4 del
carrer Ciutandans, però que en realitat és fruit de l’agrupament de les finques
corresponents als números 2 i 4 que es van unificar amb una sola finca amb el
número 4, formant la gran mansió que va servir de residència a la família Caramany
durant molts anys.
Inicialment aquesta família
residia a la número 4, coneguda per la "Casa Gran dels Caramany". A l’any
1785 van afegir al seu palau la casa corresponent al número 2, que el poble
gironí batejà com la "Casa Petita dels Caramany". Anys més tard, el
1816 van voler donar més amplitud a la seva sumptuosa vivenda, adquirint la
"Casa Claramunt", que és la número 13 de la plaça del Vi, anomenada
antigament de "La Constitución". El primer pis de la Casa
Caramany l’ocupà el 1892 l’Hotel Centre, el qual era regentat pels germans Lasoli
Antonieti.
La façana de l’actual de l’establiment és bàsicament
fruit de la reforma que va propiciar Pere Gelabert el 1895, l’any que va obrir el
colmado al públic. Disposa d’elements tangibles d’interès patrimonial tant a l’exterior
com a l’interior.
Exteriorment es tracta d’un moble de fusta envernissada
muntat damunt d’un sòcol del mateix material i pintat de color marró fosc, que
es manté també en les portes d’accés i en les vitrines dels vestíbuls. Destaquen
tres grans aparadors, dos dels quals, el del centre i el de la dreta, presenten
a la seva a esquerra una petita zona de vestíbul amb una porta vidriera d’accés
a la botiga al fons, decorada amb un marc de fusta moltllurada i una vitrina a
la paret esquerra del mateix estil. Flanquegen els aparadors dels dos extrems
de la botiga uns porticons plegables de fusta llisa de color beix emmarcats amb
motllures de formes vegetals de gran qualitat de caire modernista molt ben
conservats que un cop oberts, s’integren a la perfecció amb els altres quatre plafons
fixes distribuïts al llarg de la façana; dos situats a cada banda de l’obertura
central (on no hi ha porticons i el tancament es realitza amb una persiana
enrotllable) i dos de més amples disposats entre les obertures central i la de
la dreta. Antigament els plafons llisos verticals presentaven algunes pintures
que han desaparegut. Entre els plafons i en els extrems del moble, hi trobem
unes estretes columnes acabades amb una mènsula ornamentada, que sustenten un
calaix superior amb cantells motllurats de fusta envernissada que emmarca un plafó
de color beix amb la inscripció “COLMADO MORISCOT”, pintads de color marró fosc
i a on en els dos extrems hi figura emmarcat el número 4, de color blanc.
A l’interior, la botiga es manté sense gaires canvis
respecte a l’any 1895, llevat de la substitució dels antics taulells per mostradors frigorífics. Es poden diferenciar
fàcilment dues grans sales; la corresponent al número 4 (Casa Gran dels
Caramany, a la banda esquerra) té un paviment hidràulic molt elaborat mentre que
la del número 2 és un paviment monocolor (Casa Petita dels Caramany, a la banda
dreta). Ambdues sales però mantenen la mateixa tipologia de mobiliari consistent
en un moble de prestatges que s’estén pels murs perimetrals, format per
diferents mòduls diferenciats per muntants verticals rematats per pinacles
florals. Una faixa motllurada rematada amb cresteria ornamental corona la
superior del moble unificant tot el conjunt de prestatgeries de les dues sales.
A l'interior de la botiga es conserven també arcs i restes de pedra dels segles XV o XVI. Una altre element destacable és la vella caixa enregistradora National de 1895.
BIBLIOGRAFIA. FONTS DOCUMENTALS
Castells Llavanera, Ramon.
Arxiu Municipal de Girona. Diario de Gerona de avisos y noticias (26/10/1890; 28/10/1890; 29/10/1890; 04/08/1895; 18/08/1895;08/02/1902 i 08/12/1909)
Arxiu Municipal de Girona. Diari Los Sitios de Gerona (25/08/1957)
