RESSENYES HISTÒRIQUES
El Diari de Girona d’avisos i
notícies del dia 11 d’abril de 1926 publica que l’Ajuntament ha
decidit “conceder permiso a don Emilio Puig para a la reconstrucción de la casa
núm. 7 de la calle Platería”. El 12 d’octubre
del 1929, el mateix diari es fa ressò de l’obtenció del permís per part de Francesc Puig, el fill de l'Emili, per instal.lar-hi un forn de pastisseria. El 23 de novembre de 1929 es torna
a publicar una concessió d’obres a l’Emili Puig. El 26 de gener de 1931 el
mateix diari publica que “en els aparadors de la Confiteria Puig hi ha exposat un moble
amb ferro i aram cisellat de línia correcte i esbelta amb una ornamentació atinada
i gens enfalagosa, que avalora la moderna orientació artística que informa el
procedir dels tallers de Ramon Cadenas en els quals ha sigut construït”. Aquest
fet fa suposar que molt provablement el negoci va obrir les seves portes a
finals de l’any 1929 o a l’any 1930.
Emili Puig Burch, nascut a Girona
el 24 de maig de 1875, comença com a aprenent de pastisser al carrer Sant
Francesc, treballant en el negoci d'un seu oncle. Més endavant té un quiosc de
dolços a la plaça de Sant Agustí i finalment compra un local al carrer de la
Cort Reial número 15, on estableix la Pastisseria Puig. Del seu obrador, en sortiran
tot tipus de delícies, d’entre les quals destaca el xuixo de Girona.
Malgrat la creació del xuixo,
aquest no esdevé en un primer moment l'estrella de la pastisseria. Al número 15
de la Cort Reial es continuen fent tot tipus de dolços fins l'any 1967, en què
el negoci abaixa les seves persianes. La nissaga, però, va continua de la mà de
dos dels tres fills d'Emili Puig, Francesc i Joan, que també es dediquen a la
pastisseria.
El fill gran d'Emili Puig,
Francesc, obre al carrer de l'Argenteria una altra famosa Pastisseria Puig,
ubicada en un local singular d’estil Art Déco. Des d'allà, continua la nissaga
pastissera, i la venda de xuixos, de la mà de Francesc i posteriorment el seu
fill, Xavier. La Pastisseria Puig del carrer de l'Argenteria tanca el 1993.
Aquell mateix any el negoci passa
a mans de Victoriano Candela i la seva esposa Lluïsa González, una família alacantina
de llarga tradició en l’elaboració de torrons i dolços nadalencs, si bé a l’estiu
els gelats són el producte estrella de l’establiment. Els Candela reformen l’interior
de la botiga amb una nova distribució del mobiliari existent adaptada a les
necessitats del seu producte. Exteriorment només es modifica el rètol on deixa
de posar-hi E. PUIG per dir-hi V. CANDELA. Val a dir que el nou rètol és obra
de Ramon Boix.
L’any 2000 s’incorpora a la botiga
la seva filla Marta Candela González i el 2010 la néta, Sandra Redondo Candela,
qui actualment està al front del negoci.
