Hotel Duran

Lasauca 5 | Figueres | FIGUERES | 17600 | Tel. 972.50.12.50
Activitat: Hotel
Catalogació: Establiment històric i amb valor patrimonial
Estat: Obert

RESSENYES HISTÒRIQUES

Hi ha edificis, paisatges, cases, nissagues, negocis o establiments, que formen part del patrimoni d'un lloc, d'un poble, d'una ciutat. Això és el que es pot dir de l'Hotel Duran en relació a Figueres: forma part del patrimoni ciutadà, és part integrant del batec diari de la vida dels seus habitans. En altres paraules, és allò que en solem dir una institució. L'Hotel Duran és una institució figuerenca. I això des de fa força més d'un segle.


L'any 1827, pràcticament en el primer quart del segle dinou, la casa ja era coneguda com a Fonda, ambles funcions del que en aquelltemps s'anomenava Fonda: servir menjars i proporcionar allotjament. Aquest any 1827, encara no s'havien començat les obres de cobriment de la riera Galligans (començarien l'any següent, el 1828), que donarien com a resultat la formació de la Rambla, el nou espai social i urbà sobre el que gravitaria en gran mesura la vida ciutadana de la Figueres contemporània.

En ben poc o res no ha canviat l'hosteleria, tot i que ara s'usen noms diversos. Aquesta funció d'allotjament i casa de menjars alhora, és un ofici que es perd en la boira del passat, sota la cendra del temps. L'Hotel Duran també té uns principis quasi llegendaris, amb un tarannà original que ara fins i tot ens costa entendre. Passant avui pel carrer Lasauca i contemplant l'elegant i remodelada façana de la casa, ens costa d'imaginar o entendre que tot plegat començà com una parada de tartanes que feien el trajecte regular a Banyoles i a Olot. Hem de fer esforços per imaginar l'entrada pel carrer Vilafant, la no existència encara de la Rambla, tal com dèiem, contemplar amb els ulls de la imaginació unes cavallerisses que feien la funció que fan ara els garatges, on hi passaven la nit quantitat de cavalls, tartanes i diligències. En aquells primers anys, no era la família Duran que portava el negoci, i naturalment tenia un altre nom.

Existeixen documents de l'any 1865, on ja es parla d'un Hostal anomenat Ca la Teta, regentat per un tal senyor Llauró, des d'on sortien i on arribaven carruatges de transport de mercaderies i passatgers a Olot i Banyoles, de forma fixa i regular. Som al temps de l'aparició de la fil·loxera a França, cosa que provoca un augmentespectacular de l'activitat econòmica a tot l'Alt Empordà, especialment a l'entorn de la vinya i el vi. Aquesta bonança mercantil durarà fins a finals de la dècada de 1870 i possibilitarà la formació de noves i grans fortunes. L'hosteleria, la quasi exclusiva hosteleria que s'exercia en l'establiment del carrer Lasauca, es ressentí d'aquesta febrada favorable a l'economia, fins que la fil·loxera arribà fatalment també aquí. Allò que quan succeïa a França era motiu de prosperitat a casa nostra, en arribar al nostre país es convertí en causa de pobresa, malures i decadència comercial.

És a partir de l'any 1910 quan Joan Duran Burgas i la seva esposa Teresa Camps Lapedra, avis de l'actual propietari i director Lluís Duran Simon, van llogar l'establiment per seguir-hi fent la mateixa activitat, repartida així: ell s'encarregava dels viatges amb les diligències i ella era sempre davant dels fogons per atendre la clientela. El mateix 1910 nasqué el primer fill del matrimoni: Lluís. Pocs anys després naixiaJoan, el segon. El primer, per aprendremillor l'ofici, se n'anà a treballar a Barcelona, a l'Hotel Colon, que s'havia inaugurat per a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, feia ben poc. Després seguí treballant i aprenent l'ofici a França, concretament a Lyon i a Chamonix. Acabades les estades laborals, tornà a casa per continuar el negoci junt amb els seus pares. L'Hotel i restaurant es va anar renovant constantment, amb l'ajut inestimable de la seva esposa Antònia Simon Martí. Tingueren dos fills: Joan i Lluís.Joan Duran Simon realitzà estudis d'hosteleria, i és diplomat per l' École Hotelière de Toulouse, féu pràctiques de cuina a Toulouse, Biarritz, Luchon i Londres.

Lluís, el segon fill, és diplomat a l'École Hotelière de Lausanne, i feu alguns stages en hotels de Zurich. Es quedà a la casa, es casà ambJoaquimaJuanola i tingueren dos fills: Ramon i Lluïsa, que són els que en l'actualitat regenten el conegut i quasi ancestral Hotel Duran.

El negoci s'amplià considerablement i sortí dels estrictes límits del carrer Lasauca. Es construí l'Hotel Rallye a l'entrada sud de Figueres, establiment emblemàtic durant molts anys, regentat per Joan Duran Simon, que també portà i adquirí l'Hotel President. El seu germà Lluís s'encarregà de l'Hotel Duran, del Mercè Park i de la Cafeteria Astoria a la Rambla de Figueres. Durant trenta anys, també foren directors dels restaurants de les àrees de servei de l'autopista: l'Àrea de l'Empordà en el terme de Bàscara i la de Porta Catalana, a la Jonquera.

- DES QUE NOSALTRES SOM AL DAVANT DE L'HOTEL I RESTAURANT, DEL MEU RECORD NO HEM TANCAT MAI -AFIRMA LLUÍS DURAN SIMON. I SÉ QUE TAMPOC NO ES VA TANCAR NI UN SOL DIA DURANT TOTA LA GUERRA CIVIL DEL TRENTA-SIS, I NI TAN SOLS DURANT LA ,RETIRADA, L'ÈPOCA MÉS DURA I MÉS COMPLICADA DE TOTA LA HISTÒRIA DE LA NOSTRA CASA, SEGURAMENT. SEMPRE HI HA HAGUT ALGÚ PER DONAR MENJAR I LLIT A QUI VENIA.

L'Hotel Duran, amb tota la seva trajectòria que és llarga i important, ha hostatjat, naturalment, tota mena de personatges. Lluís Duran en destaca ràpidament el pintor Salvador Dalí:

- SALVADOR DALÍ ERA UN CLIENT MOLT FIDEL I GRAN AMIC DEL MEU PARE. JO TAMBÉ EL VAIG CONÈIXER MOLT, ÉS CLAR. NO PODIA VENIR A FIGUERES SENSE VENIR A CASA NOSTRA, AIXÒ HO SAP TOTHOM. PUC DIR BEN ALT QUE EN EL NOSTRE RESTAURANT, EN LES TAULES I SOBRETAULES DEL NOSTRE RESTAURANT, ES VA GESTAR EL QUE AVUI ÉS UNA REALITAT IMPORTANT: EL MUSEU DALÍ. TOTS ELS ESDEVENIMENTS QUE ENVOLTAREN LA GESTACIÓ I LA INAUGURACIÓ I QUE TENIEN A VEURE AMB L'HOSTELERIA, TOTS ELS FÈIEM NOSALTRES: BANQUETS, APERITIUS, HOMENATGES, INAUGURACIONS, REBUDA I HOSTATJAMENT DAUTORITATS, AMICS DEL PINTOR, ETC.

Potser el personatge clau i el més conegut en tota la història dels Duran, és el pare dels actuals germans hotelers de Figueres, Lluís Duran Camps (1910-1981). Va néixer a Cabanelles el mateix any que els seus pares llogaven la fonda Ca la Teta. Estudià Comerç en el col·legi dels Maristes que hi havia a la Rambla, el mateix col·legi on hi començaria a estudiar Salvador Dalí quatre anys més tard. El 1927, entrà com a aprenent de cuina a l'Hotel Comercio, que hi havia al costat de casa seva. Després es traslladà a Perpinyà, a la cuina de l'Hotel de France. Treballà a Lyon, a Chamonix i ja com a cuiner en l'acabat d'obrir Hotel Colón de la plaça de Catalunya de Barcelona, amb el famós chef Francisca Roig Riera. Féu el servei militar al castell de Figueres i el 1932 es casà amb Antònia Simon Martí, que tota la vida estarà al seu costat amb un recolzament i entrega total a l'ofici, a la casa del carrer Lasauca.

El 1958 construí l'Hotel Rallye a l'entrada sud de Figueres, un establiment amb 30 habitacions amb bany, menjador, garatge, aparcament i una betzinera. Al cap de dos anys llogà el bar Novedades de la Rambla, transformant-lo en una moderna cafeteria amb terrassa, que anomena Astoria. És durant el mateix any 1960 que lloga l'Hotel París de la Rambla, el reforma i crea en els baixos un nou bar anomenat New Paris. Fou tinent d'alcalde de l'ajuntament de Figueres, en l'època en què el seu gran amic Ramon Guardiola n'era alcalde.

El 1967 comprà l'Hotel President a l'empresari empordanès Antonio Costa Vilanova que estava exilat a Mèxic. El 1971, en l'arruïnat balneari Els Banys de la Mercè, hi reconstrueix un nou hotel anomenat Hotel Mercè Park, amb 50 habitacions tot comfort, restaurant i sala per a banquets. Lluís Duran Camps morí a Figueres a finals de setembre del 1981, a l'edat de 71 anys, en el moment en què era director d'unes empreses que proporcionaven treball a 270 persones. A part de la feina feta en els seus establiments, Lluís Duran Camps obtingué la Medalla de Plata al Mèrit en el Treball (la seva esposa Antònia Simon també l'obtingué), va ser fundador de la Asociación de Restaurantes de laBuenaMesa, president de la patronal d'hosteleria de l'Alt Empordà, soci d'honor de la Societat Coral Erato, i co-fundaèlor de l'Escola d'Hosteleria Sant Narcís, de Girona.

Hi ha un espai especialment màgic (penso que ja es pot dir així) al restaurant, i és l'anomenat Celler. Podercelebrar un àpat aquí és tot un privilegi, perquè se sent autènticament la companyia de tants personatges que hi han passat, el record dels quals és present i persistent, en documents gràfics, a les parets d'aquest espai predilecte dels clients i amics de la històrica casa.

En l'actualitat, el seu fill Lluís i família (esposa i fills Ramon i Lluïsa), porten el restaurant amb la qualitat de sempre, oferint una cuina típicament empordanesa però també internacional, en el camí traçat i marcat pel seu pare Lluís, un dels hotelers més importants i coneixedors de l'ofici que ha produït !'Empordà.


(*) text de Josep Valls


BIBLIOGRAFIA. FONTS DOCUMENTALS

Valls, Josep. Comerç a/de Figueres. Història i vides d'establiments centenaris. Figueres. Comerç Figueres Associació. (2005)