RESSENYES HISTÒRIQUES
La primera referència documental de l’establiment la trobem en el registre d’activitats mercantils de la ciutat de Figueres de l’any 1901 on Joan Bosch Blasi apareix tributant per l’ofici de Zapatero, en el mateix lloc del carrer Besalú on encara hi ha avui la sabateria, en aquell temps anomenat carrer Juan Matas.
Del matrimoni d’en Joan i la Carmen en nasqueren dues filles, Aurèlia i Maria Bosch Llobet. La Maria es casà amb Manuel Bosch Auguet i anaren a viure a Sarrià de Ter. El matrimoni però desgraciadament va durar només cinc mesos. El 7 de març de 1930 moria en Manuel, precisament quan la Maria estava encinta. Mesos més tard naixeria la Manoli Bosch Bosch, coneguda popularment com la Manolita. Aquest fet va fer que la Maria tornés a Figueres i treballés a la sabateria. Quan va morir el seu pare es va fer càrrec del negoci i va viure de primera mà el pas de la venda de productes fets a mà a la venda al detall de productes manufacturats per grans fabricants. Anys més tard la Manolita afagà el relleu de la seva mare a la botiga. Es casà amb Miquel Compte Oliveres amb qui tingué tres fills, en Manel en Miquel i la Maria Pilar que és qui actualment porta el negoci.
ELEMENTS D'INTERÈS. DESCRIPCIÓ
L’establiment ocupa els baixos d’un edifici entre mitgeres situat al número 15 del carrer Besalú de Figueres.
Manté elements tangibles d’interès patrimonial a l’exterior i a l’interior.
Exteriorment l’establiment disposa de dos portals, el de la banda esquerra format per un gran aparador i el de la banda dreta amb la porta d’accés. L’aparador és simple, amb una estructura de fusta perimetral muntada damunt d’un sòcol de fusta. Es conserva també el tancament interior de l’aparador format per dues vidrieres de doble fulla. El portal dret està format per un petit vestíbul amb dues vitrines a les parets laterals amb la porta vidriera d’accés al mig. A nivell de les llindes es disposa d’un calaix aplacat a que unifica els dos portals de la façana. Està fet amb fusta motllurada i conté el rètol de l’establiment pintat damunt d’un fons de color granat. Cal destacar també els porticons exteriors plegables, una tipologia de tancament molt estesa i molt representativa en l’arquitectura de finals del segle XIX i principis del segle XX.
A l’interior, en els dos murs laterals es conserva tot el mobiliari original consistent en una base d’armaris baixos amb les portes amb plafons i decorades amb emmarcaments daurats, de la qual s’alcen muntants que arriben fins al sostre amb els diferents prestatges. Remata la part superior del conjunt un fris decorat per dues bandes daurades horitzontals paral·leles, a l’interior de les quals hi trobem unes peces circulars també daurades creant una mena de sanefa perimetral. La paret dels fons de la botiga manté la mateixa estètica que les parets laterals, però incorpora a la banda esquerra una porta d’accés a la rebotiga així com un gran aparador integrat a la prestatgeria a la banda dreta.
Cal fer esment també al taulell de fusta acabat amb marbre d’estil Art Déco i al mosaic hidràulic, molt ben conservat.
BIBLIOGRAFIA. FONTS DOCUMENTALS
Valls, Josep. Comerç a/de Figueres. Història i vides d'establiments centenaris. Figueres. Comerç Figueres Associació. (2005)