Una de les xocolateries amb més història de la ciutat que conserva encara el molí per fer la xocolata a la pedra. Tot un al·licient per als amants de la xocolata desfeta o per menjar crua, els quals poden continuar gaudint d’una de les receptes i del mètode d’elaboració més antics d’Europa.
1827
Primera referència escrita
La primera referència documentada d’aquest establiment la trobem al Diario de Barcelona del 12 de maig del 1827 en l’anunci següent: «Pérdida. El sugeto que hubiese hallado un Real diploma del escudo de distinción, que se estravió desde el pueblo de Sarriá hasta la plaza de Cucurulla de esta capital, entrando por la Puerta del Angel, se servirà entregarlo al maestro chocolatero que vive en la misma plaza [...]». El mateix diari, el 27 de desembre del 1830 torna a publicar un anunci en què fa referència al mestre xocolater de la plaça de Cucurulla.
1841
Cristoval Alsina Vendrell
Figura com a titular de la xocolateria de la plaça de Cucurulla en la Guía de Forasteros de Barcelona del 1841. L’articulista Bonaventura Bassegoda el descriu en un article al diari La Vanguardia de l’any 1932 com un home de caràcter enèrgic i autoritari. Era conegut amb el sobrenom de «Marqués del Chocolate» i solia arribar a la botiga al damunt d’un cavall blanc. El seu mal caràcter li va valer una vaga dels seus treballadors, fet que va obligar-lo a adquirir un molí per fer la xocolata a la pedra, el qual era propulsat per dos cavalls des del soterrani de la botiga.
1887
Josep Fargas
Esdevé el titular de la xocolateria com figura a l’Anuario del comercio del 1888. El 1879 estava ubicat al carrer de Sant Pau, 76, segons consta a l’Anuario del comercio del 1880.
Anys vint del segle passat
Carles Fargas
Promou la decoració de la botiga durant la dècada dels vint. En destaquen els prestatges, les vitrines i el taulell, fets amb fusta noble semblant al palo santo. Els poms de les vidrieres de porcellana esmaltada són els que van sobrar de la fabricació que la Casa Arturo Santamaría va fer per al creuer Reina Regente, enfonsat el 1895.
1941
Maria Fargas Bosch
Carles Fargas mor just acabada la Guerra Civil. El seu pare Josep, que ja era molt gran, nomena hereva una neboda de la seva dona a qui també va donar el seu cognom. Maria Fargas Bosch regenta la botiga des del 1941 fins a la seva mort l’any 1985.
1985
Rosa Medina
Després de la mort de Maria, que tampoc tenia descendència, el negoci recau a les mans de Rosa Medina, d’Angelines Allué i d’un altre treballador que es deia Esteve Rafael, si bé la Rosa és qui porta el dia a dia de l’establiment.
2016
Trasllat del local
A causa de canvis urbanístics, la botiga es va veure forçada a traslladar-se l’any 2016 a un nou local, també en el mateix edifici neoclàssic, el Palau Castell de Pons, però uns quants metres més avall.
2020
Maria Jesús Lores
Rosa Medina ven la seva part del negoci a la dona del nebot d’Angelines Allué, Maria Jesús Lores, que és qui porta el negoci actualment.
Promou la decoració de la botiga durant la dècada dels vint. En destaquen els prestatges, les vitrines i el taulell, fets amb fusta noble semblant al palo santo. Els poms de les vidrieres de porcellana esmaltada són els que van sobrar de la fabricació que la Casa Arturo Santamaría va fer per al creuer Reina Regente, enfonsat el 1895.