Fundat el 1929, Can Lluís s'ha convertit en un lloc mític de Barcelona gràcies a una cuina tradicional que ha delectat diverses generacions. Així ho demostra el seu llibre de signatures, tot un recull de personatges i anècdotes.
NIVELL DE CATALOGACIÓ
El Restaurant Can LLuís forma part del CATÀLEG DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, HISTÒRIC-ARTÍSTIC I PAISATGÍSTIC DELS ESTABLIMENTS EMBLEMÀTICS DE LA CIUTAT DE BARCELONA elaborat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2016. Ho fa en la CATEGORIA E3: ELEMENTS D'INTERÈS PISATGÍSTIC.
RESSENYES HISTÒRIQUES
1929-2021
1929
Lluís Rodríguez i Elisa Vilaplana
Aquest matrimoni obre el restaurant en un local ocupat anteriorment per fer una fonda anomenada Can Mosques.
1946
Lluís Rodríguez Vilaplana
Ell i la seva germana Elisa agafen el restaurant quan mor el pare per l’esclat d’una bomba de mà enmig del menjador.
1965
Ferran Rodríguez Abella
El fill d’en Lluís i de Carmen Abella entra a treballar al negoci a només setze anys.
La gran amistat de Lluís Rodríguez Vilaplana amb en Peret i la comunitat gitana del barri es fa palesa en nombroses manifestacions musicals i culinàries al restaurant. De fet, la tradició familiar i casolana de la cuina del restaurant es consolida gràcies a la participació de Carmen Abella
–dona d’en Lluís– tal com havia fet anteriorment la fundadora, Elisa Vilaplana, i com fa actualment Júlia Ferrer al costat de Ferran Rodríguez, la tercera generació de restauradors de Can Lluís. El 2021 el restaurant és víctima de l’especulació immobiliària i es veu obligat a tancar després d’un desnonament sense avís previ. El cas està pendent de resolució judicial.
BIBLIOGRAFIA. FONS D’INFORMACIÓ UTILITZADES
Vilarrúbies, Esteve; Permanyer, Lluís; Roig, Josep Maria. Comerços Emblemàtics de Barcelona. Barcelona. Editorial Efadós (2020). Pàg. 149.
ELEMENTS D'INTERÈS
Exteriors
El portal d’accés disposa d’una fusteria a ras de façana, concretament encaixada en la llum de l’obertura. La zona superior, rematada per un arc escarser, conté el nom de l’establiment i la porta, amb tarja de vidre, s’endinsa formant tres plans. L’obertura del carrer de la Reina Amàlia també disposa d’una fusteria encaixada amb el mateix rètol a la zona superior rematada per un arc escarser.
Interiors
L’interior, força reformat, conserva una barra d’estructura de fusta i sòcol de marbre, amb taulell també de marbre, darrera la qual hi ha un moble nevera. Els elements decoratius com l’arrambador ceràmic de color verd o els paviments són de factura moderna. Una senzilla escala interior dóna accés als espais del pis superior, també força reformats.
Aquest establiment forma part de la Ruta dels Emblemàtics, la guia en línia de les botigues emblemàtiques de Barcelona.
