La Paloma

Carrer del Tigre, 27 | BARCELONA | Ciutat Vella | 08001 | Tel. 933 01 68 97
Activitat: Sala de concerts
Catalogació: Establiment històric i amb valor patrimonial
Estat: Obert

Una de les sales de ball més antigues de Catalunya. Un patrimoni material i immaterial que dona identitat i personalitat a la ciutat de Barcelona. Darrere la seva façana exterior d’estètica industrial s’hi amaga una sala de ball amb una decoració luxosa i abarrocada inspirada en el Saló dels Miralls de Versalles.

1855

Foneria Comas

El local l’ocupava la Foneria Comas, un dels tallers on es va fondre l’estàtua de l’almirall del monument a Colom.

1903

La Paloma

A finals del segle xix, la foneria fa fallida i l’any 1903 tres amics que es deien Sorrilla, Ustrell i Baliarda funden la sala de ball La Paloma. El negoci no acaba de funcionar, ja que aquella zona era procliu a les baralles al carrer.

1907

Jaume Daura

L’any 1907, Jaume Daura, un empresari de begudes gasoses i creditor del local, es queda amb la propietat a canvi de condonar el deute als socis fundadors. El negoci, però, l’acabarà portant el seu fill Ramon, el qual en canvia el nom pel de «La Camèlia Blanca», com recull l’Anuario del comercio del 1909. El 1911 en el mateix anuari apareix com a «sociedad recreativa y cinematógrafo».

1913

Salón Venus Sport

El local torna a canviar de nom. Al diari La Vanguardia de l’11 d’octubre del 1913 s’anuncia com a Venus Sport, «salón predilecto de la juventud elegante y distinguida», que oferia ball els festius de les quatre de la tarda a dos quarts de vuit del vespre, i de les nou del vespre a dos quarts d’una de la matinada.

1936-39

Guerra Civil

Durant la Guerra Civil, el local va continuar obert fins que va ser confiscat pels republicans l’any 1938. Va obrir a la postguerra ja amb el nom castellanitzat de «Salón Venus Deporte». Eren temps de censura i repressió també dins de la sala de ball. Hi havia un personatge anomenat «la Moral» que es passejava per la pista amb un bastó per separar les parelles que ballaven massa agafades.

1974

Pau Solé Ribas

Amb els anys, la sala entra en una dolça decadència i es fa popular per les trobades de sèniors dels dijous a la tarda. A principis de la dècada dels setanta, Pau Solé recupera l’antic nom de «La Paloma» i hi dona un nou impuls convertint-la en un lloc de culte per als progres del moment.

2007

Tancament del local

La Paloma abaixa la persiana el dia 1 de gener del 2007 després d’un llarg conflicte per temes de soroll que acaba als jutjats. La justícia es pronuncia a favor de la sala de ball. Finalment, després de condicionar i insonoritzar la nau, la previsió és reobrir el mes de desembre del 2022.


Notes històriques

El 1915, Ramon Daura se’n va un temps a París on troba la inspiració per convertir La Paloma en un autèntic palau de ball d’estil versa- llesc. Les obres es prolonguen fins al 1928. L’any 1915 es construeix la galeria del primer pis amb les llotges, amb quatre escales, una a cada cantonada. També encarrega a Salvador Alarma, escenògraf del Liceu, i a Miquel Moragas, un repu- tat pintor de l’època, el projecte de les teles que encara avui orna- menten el sostre i que evoquen escenes de diferents tipus de ball: el popular, el minuet aristocràtic, el de societat i el ball de màscares. El 1919, Manuel Mestres realitza la decoració de la sala amb relleus i daurats, motllures en forma de garlandes, lires i tota mena de motius vegetals. Finalment, el 1928 es va col·locar l’espectacular llum central.