Establiment fundat pel genovès Attilio Rivali. Des d’aleshores, quatre generacions de la família han mantingut la tradició familiar i han convertit el negoci en tot un referent de l’elaboració de pasta fresca artesana a Barcelona.
RESSENYES HISTÒRIQUES
1902
Il Burro di Milano
Atilio
Rivali i la seva esposa, Giustina, arriben a Barcelona, en una escala
d’un viatge en vaixell cap a l’Argentina. Eren de Rovereto, un poble al sud de
Gènova, i se n’anaven a fer fortuna al continent americà. Però en el viatge des
d’Itàlia, la Giustina, que estava embarassada, s’havia marejat tant que no es
va veure amb cor de continuar viatjant, i van romandre a Barcelona on va néixer
el seu fill Giuseppe. Van obrir un quiosc a la rambla de les Flors on
despatxaven menjar italià. El primer nom de l’establiment va ser: Il
Burro di Milano. Sobretot venien molta mantega que feien dur de Milà, però
també rodes de formatge de Parma i concentrat de tomàquet.
1904
La Italiana
L’any
1904 deixen la Rambla per instal·lar-se al número 12 del carrer del Bonsuccés,
on de seguida van començar a fer pasta fresca. La família guardava documentació
que acreditava el canvi d’ubicació, però durant la guerra civil es va perdre
quan es veieren obligats a abandonar la ciutat.
1910
Referència documental de La Italina
a l’Anuario del Comercio
La botiga surt documentada a l’Anuario del Comercio com “La Italiana, comestibles i representante”. Com a propietari hi consta Atilio Rivali. Aquest és el primer document escrit que es conserva.
1910
Attilio Rivali
Aquest genovès i la seva família obren a Barcelona La Italiana, un negoci de pasta fresca artesana.
1939
Giuseppe Rivali
Acabada la guerra, el fill d’Attilio reprèn el negoci en una època de postguerra molt complicada.
1969
Marco Rivali i Gloria Pascuet
El matrimoni es fa càrrec del negoci i el modernitza incorporant maquinària semiautomàtica.
1985
Carla Rivali
Culinàriament es forma a Itàlia i a Barcelona. Incorpora maquinària i laminadors automàtics al negoci.
BIBLIOGRAFIA.
FONS D’INFORMACIÓ UTILITZADES
Vilarrúbies,
Esteve; Permanyer, Lluís; Roig, Josep Maria. Comerços Emblemàtics de
Barcelona. Barcelona. Editorial Efadós (2020). Pàg. 33
ELEMENTS D'INTERÈS
Exteriors
A causa de les darreres modificacions que han substituït l’antic rètol anunciador amb el nom de l’establiment com també l’aplacat de marbre jaspiat per modernes estructures i ceràmica actual, només conserva el vestíbul d’accés amb dos aparadors muntats damunt una zona de sòcol de marbre negre amb aigües. La porta, de dos fulls, se situa entre els dos aparadors, sense angle i amb el vidre corb.
Interiors
Malgrat les reformes dels espais interiors (nous prestatges i taulell), conserva diversos estris i maquinària per fer pasta. Els prestatges de la zona alta disposa d’un passadís elevat (passera), amb barana de tub de ferro, que recorre tot el perímetre de l’espai interior.
Aquest establiment forma part de la Ruta dels Emblemàtics, la guia en línia dels establiments emblemàtics de Barcelona.
