NIVELL DE CATALOGACIÓ 

La Farmàcia Mas Docampo forma part del CATÀLEG DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, HISTÒRIC-ARTÍSTIC I PAISATGÍSTIC DELS ESTABLIMENTS EMBLEMÀTICS DE LA DE BARCELONA elaborat per l’ajuntament de Barcelona l’any 2016. Ho fa en la CATEGORIA E1: ESTABLIMENTS DE GRAN INTERÈS 


RESSENYES HISTÒRIQUES 

La primera referència comercial d’un establiment en aquest local data de l'any 1880 quan Felip Comabella i Guimet obre la farmàcia amb la sala de vendes en la planta baixa i el laboratori en l’entresòl. La farmacia agafà ràpidament clientela i prestigi com en donen fe les medalles que el fundador de la farmacia va guanyar per les seves fòrmules magistrals i quencara avui pengen de les parets de la farmacia. El 1897 el seu fill Joan Comabella Maluquer rep el títol de doctor en Farmàcia. El 1901 a la mort de Felip Comabella l'establiment passa a la titularitat del seu fill Joan. L'any 1902 Joan Comabella encarrega la reforma a l'arquitecte Guillem Busquets Vautravers, qui treballarà amb artesans reputats. L’obra va obtenir un accèssit en els premis de l’Ajuntament del l’any 1904 en la categoria d’establiments comercials. L'any 1905 Joan Comabella es casa amb Josefina Maluquer. El 1926 a la mort de Joan Combabella l'establiment passa al seu fill Manuel Comabella Maluquer. 
En aquesta època el local es divideix en dos i l’entresolat 1a es desvincula de la farmàcia. Anys més tard es reforma la façana en planta baixa. El 1946 la titularitat de la farmàcia passa a Josep Maria Mas Grau. Als anys 80 del segle XX s'’intal·la a l’entresolat l’empresa de venda i reparació d’instruments de vent Tres x Quatre. A la façana, es retalla la barana i es col·loca la imatge de dos homes tocant davant de l’aparell d’aire condicionat. L'any 1997 la titularitat de la farmàcia passa a la filla de Josep Maria Mas, Montserrat Mas Docampo, actual propietària. 

ELEMENTS D'INTERÈS 

Exteriors 

Es tracta d’una estructura decorativa aplacada a la façana que s’estén fins a la planta entresòl, amb un tractament decoratiu diferent depenent del nivell. Així, la planta baixa és més propera a l’art Decó, amb un aplacat de marbre formant un gran portal de brancals i llinda recta amb motllures a les cantoneres interiors. Conforma una zona de vestíbul amb una porta central i dos aparadors laterals, amb estructura de fusta, fins a mitja alçada. La superfície de la planta entresòl, també aplacada en marbre de les mateixes característiques, està emmarcada per unes pilastres que es desenvolupen fins a la llosa del balcó superior formant unes mènsules. Sota de la llosa hi ha una marquesina 
ondulada realitzada amb ceràmica vidrada. A la part central hi ha una obertura amb una barana de ferro de forja presentant motius florals que emmarquen un octògon amb el relleu de dos personatges tocant instruments de vent, que no formen part del conjunt decoratiu original. 

Interiors 

Es conserva el paviment de mosaic de tessel•les presentant motius florals i figures geomètriques. També destaca el mobiliari situat en tots els murs interiors de l’establiment, prestatges, armaris amb vitrines i mostrador, amb un fi treball d’ebenisteria d’estil Decó. També el sostre presenta una decoració a base de relleus de línies i cercles, amb una sanefa de motius florals on també es col•loquen uns medallons de guardons d’exposicions. Les dues làmpada del sostre són un altre element de la decoració original. 

Aquest establiment forma part de la Ruta dels Emblemàtics, la guia en línia dels establiments emblemàtics de Barcelona.