Cereria Codina

Bisbe 2 | BARCELONA | Ciutat Vella | 08002
Activitat: Cereria
Catalogació: Establiment històric i amb valor patrimonial
Estat: Tancat

Històrica cereria dedicada a la venda i fabricació artesanal de ciris. A finals de la dècada del 1950 deixa la producció de cera i als anys vuitanta incorpora productes d’imatgeria religiosa a la botiga. Tanca l’any 2016.


NIVELL DE CATALOGACIÓ 

La Cereria Codina forma part del CATÀLEG DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, HISTÒRIC-ARTÍSTIC I PAISATGÍSTIC DELS ESTABLIMENTS EMBLEMÀTICS DE LA CIUTAT DE BARCELONA elaborat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2016. Ho fa en la CATEGORIA E1: ESTABLIMENTS DE GRAN INTERÈS 


RESSENYES HISTÒRIQUES 

1828

Vicente Marrugat

El Diario de Barcelona de 30 de maig de 1828  ubica la casa del cerer Vicente Marrugat “frente la Puerta de la Audiencia”

 

1849

Vicente Marrugat

Figura a la Guía General de Barcelona d’aquell any ubicada al carrer del Bisbe, 10.

 

1857

Vicenç Marrugat

La guia El Consultor situa l’establiment al carrer de l’Obispo, 2 bis.

 

1896

Lluís Codina Torné

Jordi Codina, també cerer, compra el negoci el 1895, que regentarà un any més tard el seu fill Lluís. A l’Anuario del Comercio del 1896, Lluís Codina fa publicitat de la cereria com a successora de Marrugat i situa la seva fundació l’any 1825. Suposem que la cereria estava ubicada en aquell moment al número 10 del carrer del Bisbe, en un altre emplaçament del mateix carrer. Per aquest motiu prenem com a data de referència el 1857 que la situa al número 2.

 

1995

Josep Maria Carreras

Mor Lluís Codina Vergeli, el net d’en Lluís i l’últim de la nissaga. El negoci passa a administrar-lo el seu cosí. El mes d'agost de 2016 la cereria tancà definitivamentles seves portes. La botiga ha mantingut sempre l'activitat de cereria venent ceres i espelmes de tot tipus: perfumades, decoratives.També s'hi podia trobar una àmplia varietat d'articles religiosos, imatgeria, així com una interessant col.lecció d'icones de plata. Durant l'època nadalenca els pessebres agafaven el protagonisme. 

 

2017

2Espadrilles

Després de mesos de restauració total de la botiga, l’establiment obre de nou com a botiga de calçat de la mà de Toni Mas.

 

 

 

Notes històriques

A l’Anuario del Comercio del 1896, Lluís Codina fa publicitat de la cereria com a successora de Marrugat i situa la seva fundació l’any 1825. El fet que el Diario de Barcelona ubiqui la casa de Marrugat davant la Puerta de la Audiencia el 1828, fa pensar que que potser sempre va estar en aquest lloc i que les diferències de numeració que la situen el 1849 a Obispo, 10 i el 1857 a Obispo 2, bis són degudes a un canvi de numeració del carrer. De totes maneres com que no s’ha pogut acreditar aquesta hipòtesi, prenem com a data de referència el 1857 que la situa al número 2 bis, l’emplaçament actual.

 

BIBLIOGRAFIA. FONS D’INFORMACIÓ UTILITZADES

Vilarrúbies, Esteve; Permanyer, Lluís; Roig, Josep Maria. Comerços Emblemàtics de Barcelona. Barcelona. Editorial Efadós (2020). Pàg. 232.



ELEMENTS D'INTERÈS 

Exteriors 

L’establiment disposa de tres portals, dos aparadors en els laterals i en el central es disposa la porta d’accés. Els aparadors són simples, amb una estructura de fusta perimetral muntada damunt una reixa de ferro de fosa formant balustres. El portal central disposa d’una estructura de tres fulls de fusta conformant una zona de vestíbul amb la porta vidriera d’accés al mig. A nivell de les llindes es disposa d’un calaix aplacat a tot al llarg de la superfície que ocupen els tres portals de façana. De fusta motllurada, conté el rètol de l’establiment pintat damunt vidre. Al mig i a la part superior d’aquest calaix, es disposa d’un plafó decoratiu elevat, amb un escut envoltat per la llegenda “cera verge d’abella”, suportat per una filigrana de talla de fusta. 

Interiors 

Damunt d’un paviment bicolor formant un escacat i a gairebé tot el perímetre dels murs, es conserven els mobles amb prestatges vidrieres damunt una base de calaixos i armaris, uns mobles que arriben fins el sostre. Destaquen les solucions de les cantonades, amb vitrines formen raconeres. Es conserven els taulells, uns mobles formats per quarterons amb muntants laterals de talla amb mènsules sota el sobre que és de marbre. 

La Cereria Codina disposa d'un obrador al subsòl on realitzaven els treballs amb la cera. De fet encara avui es conserven restes del mateix i val a dir que és un espai amb molt d'encant que ens evoca a temps pretèrits.Aquest establiment forma part de la Ruta dels Emblemàtics, la guia en línia dels establiments emblemàtics de Barcelona. 

Aquest establiment forma part de la Ruta dels Emblemàtics, la guia en línia dels establiments emblemàtics de Barcelona.